Diversitat d’hàbitats, diversitat d’espècies... durant tot l’any!
Serres interiors
Més del 50% del territori valencià està format per muntanyes d’entre 400 i 1.000 metres (algunes arriben als 1.800) amb gran varietat d’ecosistemes: abundants pinedes, boscos d’alzines, riberes, valls cultivades, canons o savinars.
Les zones de muntanya són el lloc triat per a reproduir-se d’àguiles marcenca, cuabarrada i calçada, també de la merla blava, còlit negre i el ballester comú.
Els pujols boscosos i les valls dels rius són les zones de cria triades per l’oriol, el cucut europeu, l’oreneta cua-rogenca, la busquereta vulgar, la mallerenga emplomallada, la busquereta cuallarga, els colltorts i un altre dels «favorits»: l’abellerol.
En les zones riberenques i cultivades, trobem oriols, abellerols, puputs, gamarussos, enganyapastors, etc. Aquesta regió també destaca per la presència d’anàtids, depenent de l’època de l’any podem observar: ànec capblanc, xibec cap-roig, xarrasclet, ànec cuallarg i xarxet marbrenc.
Fins i tot es pot trobar la població més densa de duc euroasiàtic en tota Europa en la serra d’Escalona i la devesa de Campoamor, al sud de la Comunitat Valenciana.
Zones estepàries
Encara que representa una mínima part del territori, la Comunitat Valenciana comparteix amb la veïna província d’Albacete algunes zones estepàries. En les zones més elevades es poden observar espècies com el xoriguer petit, el sisó, el torlit, les cogullades, l’avitarda o la xurra.
Litoral
El litoral valencià compta amb uns 400 quilòmetres de longitud on, a més de les zones humides, hi ha espectaculars penya-segats, serres litorals i extenses platges d’arena i grava. En aquests llocs podem observar aus marines (baldriga balear, gavina corsa, gavina capblanca, corriol camanegre, etc.) o rapaces en migració.
Aiguamolls
El litoral valencià destaca per les seues marjals i albuferes. Algunes són de grandària xicoteta i quasi reblides com el Prat de Cabanes-Torreblanca a Castelló, d’altres compten amb gran superfície inundada, com l’Albufera de València i, fins i tot, trobem llacunes salines com les de la Mata i Torrevella a Alacant.
La diversitat d’aus és molt àmplia, durant la primavera i el començament de l’estiu, els aiguamolls costaners són el lloc de cria triat per moltes espècies: el capó reial, el xatrac becllarg, la polla blava, la perdiu de mar, el balquer, la boscarla mostatxuda o l’esparver cendrós, entre moltes d’altres.
Les espècies aquàtiques enlluernen per la gran quantitat que hi ha: martinet ros, curroc comú, martinet de nit, agró roig, bitó, martinet menut, agró blanc, sense oblidar al distingit flamenc.
En els mesos d’hivern, no solament són impressionants les grans concentracions d’anàtids on es poden trobar espècies com l’ànec capblanc, els nostres aiguamolls tenen la fortuna de ser el lloc triat en aquesta època per la cotxa blava i el cercavores.
